PÒRTIC

En una època en que sembla que la filosofia postmoderna estigui molt ben instal•lada, quina millor manera d’intitular un bloc, quina millor manera de donar a conèixer el sentit de les coses, que fer-ho mitjançant el contrari del que fem: desbloquejant. Tot plegat, perquè no sigui dit que hem caigut en un excessiu formalisme que ens confon, que ens impedeix el descentrament de l'autoritat intel•lectual i científica i no quedi prou palesa la desconfiança vers els grans relats. Ara que sembla que tots plegats estem immersos amb l’exercici derridià de deconstruir el nostre entorn per enfotre’ns de la solidesa de les nostres estructures del pensament, doncs això, de(s)bloquegem.

L’acció de desbloquejar també formarà part de la meva activitat en aquest bloc. És a dir, totes aquelles idees que a vegades em volten pel cap i s’arriben a convertir en un neguit que em paralitza, em bloqueja, serveixi, doncs, aquest bloc de catalitzador per donar-los-hi sortida, per tal de desbloquejar-me.

Aprofitaré aquest espai per anar posant en ordre tot un seguit d’idees i comunicant tot allò que cregui oportú fer-ne ressò. Crec que és bon moment per començar a fer aquest exercici, tenint en compte la feina que se’m gira. De totes maneres, no descarto, també, relaxar-me i entretenir-me amb el vol d’una mosca (on diu mosca, poseu-li llibre, exposició, entorn natural o humà, del present, del passat o del futur) o, bé, senzillament mandrejar i no ser ni puntual, ni regular.

Si m’hi torno a pensar, m’adono que no hauria pogut triar pitjor moment per començar a escriure un bloc, ara que ja ha estat anunciada la mort del bloc i de no sé quantes eines 2.0 més. Però, això, com deia al principi, no és res més que els signes del triomf del postmodernisme i de la necessitat vital dels humans d’anar deconstruint. Així doncs. No sigui que em quedi desfasat, m’apunto a la moda i començo a (des)bloquejar!