I per fi, la Llei de Vegueries

El passat dimarts va ser aprovat pel govern de la Generalitat l’avantprojecte de la llei de l’organització veguerial. Per tots els que abominem el sistema de divisió provincial, aquesta és una gran notícia. Per tots els que volem recuperar la denominació de divisió administrativa catalana abolida pel decret de Nova Planta; per tots els que tenim el sentit moral del deure de donar continuïtat a l’obra legislativa de la Generalitat republicana, aquesta també és una molt bona notícia.

Amb aquesta llei s’inicia el procés de divisió administrativa del Principat. És a dir, la Generalitat actua sobiranament, com qualsevol estat, i decideix quin és el model de divisió territorial que s’adiu més a les necessitats de la seva població i a les característiques socioeconòmiques de cada regió.

La llei de vegueries no és un llei definitiva en que el seu articulat esgota tot l’àmbit a legislar sobre la matèria. És una llei propulsora que marca les bases i l’itinerari a seguir sobre dos grans temes: la coordinació i cooperació intermunicipal i la descentralització de l’administració de Generalitat.

Com tot avantprojecte és un esbós, és l’esquelet -prou sòlid, per cert- que ara caldrà polir en el seu procés parlamentari. I és en aquest estadi que hem d’abandonar les estratègies de desgast partidista i la miopia de campanar. Caldrà doncs, durant el debat i aprovació de la llei al Parlament aclarir temes com, per exemple, que s’entengui que la vegueria del Camp de Tarragona és de nova creació i no una continuïtat de la província de Tarragona amputada pel sud. També, caldrà assegurar-nos que el redactat final de l’articulat deixi suficients portes obertes per facilitar la compensació territorial i el rescabalament històric.

Com no pot ser d’una altra manera, caldrà que la llei tingui els mecanismes suficients per tal que dels elements que queden per definir no se’n pugui fer un ús en benefici del partidisme o el localisme tronat. Ni que se’n pugui edulcorar el contingut impedint que pugui ser efectiva una veritable descentralització de l’Administració de la Generalitat.

Per fer tot això caldrà molta generositat, cohesió i visió de territori. N’estic convençut que ho aconseguirem.