L’alcalde Reus i la consulta del dia 25 d’abril

Oficialment encara no s’ha donat el tret de sortida a la campanya de participació a la consulta del dia 25 d’abril, però sembla que n’hi ha que ja l’han començada. Em refereixo a l’alcalde Lluís Miquel Pérez i les seves declaracions del dimecres al programa Tribuna de Canal Reus. A la pregunta de l’entrevistador sobre si aniria a votar el dia 25 d’abril va ser diàfan. El senyor Pérez, sense embuts, va manifestar que ell s’inhibia de la consulta, alhora que en repartia una de freda i una de calenta, referent al tema de les consultes populars i al procés participatiu.

Resulta que el senyor alcalde, el dia en qüestió, no serà a la ciutat. Desconec la seva agenda o si la seva absència és un despit a la consulta, però no em sembla gaire encertat que en un dia que es calcula una gran mobilització de ciutadans, que espero que no passi res, però en el que s’han de preveure un munt de dispositius pel que pugui succeir, l’alcalde no hi sigui present. I no em sembla bé per aquest dia i per qualsevol altre que s’organitzi una mobilització semblant, sigui del caire que sigui, i del signe polític que es vulgui. Ara, ens falta saber qui serà l’alcalde en funcions, és a dir, qui restarà a la ciutat per garantir l’ordre o solucionar qualsevol problema que sorgeixi. Seria interessant que li passés la vara d’alcalde a algun dels regidors del seu propi grup municipal que havia declarat, alguna altra vegada, que davant un eventual referèndum per la independència, ell votaria sí.

Malgrat tot, el senyor Pérez va manifestar que havia tingut els seus dubtes i, per un moment, s’havia plantejat anar a votar anticipadament. Va deixar ben clar, que si ho hagués arribat a fer, no seria per votar sí, remarcant que la consulta permetia votar en blanc o no. Llàstima que ahir a l’entrevista no ens va aclarir quin havia estat el desllorigador que l’havia decantat per no exercir el seu dret democràtic a vot. Ens hem quedat amb les ganes de saber si havia estat aconsellat o li havien manat i qui ho havia fet, o si, senzillament, havia arribat a aquesta conclusió per obra del seu propi raonament.

Lluís Miquel Pérez, però, no va voler desaprofitar l’oportunitat per elogiar l’organització de la consulta i remarcar la seva seriositat. Està clar que per aquest camí no hi podia entrar i hagués comès un greu error si hagués intentat sembrar el dubte sobre el procés i les persones que el tiraven endavant. Vist que no podia qüestionar els organitzadors, es va decantar per qüestionar als votants. Primer, va dir que valia la pena tenir un test de la situació, referent aquest tema. Cosa que no entenc el seu interès si després no hi participa i es manifesta contrari a la via independentista.

I, després, agafeu-vos fort, va dir que s’havia de relativitzar els resultats que s’obtinguessin. Argüia que no es podien comptabilitzar al mateix sac tots els vots favorables, perquè caldria saber quants dels que votaran sí, ho hauran fet per manifestar el seu emprenyament amb la situació política general. Es pot ser més fariseu? Encara no s’han assabentat els que reproven les consultes populars en què consisteixen? La gent que vota sí no està a la reunió de veïns de l’escala triant el color de les parets del vestíbul. La gent que vota sí ho fa prenent una decisió política, perquè veu en la via independentista una solució als seus problemes i als de tots nosaltres com a comunitat. I sí, en aquests moment els problemes de la ciutadania es diuen crisi econòmica, es diuen estat espanyol i es diuen models de fer política. Motius que generen emprenyament amb la situació política general.

Per si algú encara tenia la més petita ombra de dubte, el senyor Lluís Miquel Pérez, en el moment culminant de l’entrevista, es va posar solemne i, apel•lant al seu càrrec de primer secretari del PSC a Reus, va deixar ben clar que no podia estar a favor de la via independentista. Igualet que el pastor que alça el bastó per aturar el ramat. Avís per navegants, per tal que no se li esgarriés cap ovella socialista i tingués temptacions de deixar-se caure el dia 25 d’abril per un dels divuit col•legis electorals que ha muntat la plataforma.

Sempre és d’agrair saber que se'n pot esperar de cada partit polític.

[Publicat a DelCamp.cat, el 08-04-2010]