Mena d'independentistes

Ara no recordo si va ser Josep Pla o Francesc Pujols qui va dir que els catalans estem molt aficionats a les taxonomies; a les classificacions, vaja. Aquest cap de setmana vaig tenir l’oportunitat d’escoltar a una persona influent d’aquest país que estava atacat d’aquesta “malaltia” de la taxonomitis.

El seu esforç classificatori feia referència als independentistes. Mai m’hagués pogut pensar que existissin subespècies de l’independentisme. Ara no ve al cas quina mena de distincions feia entre els partidaris de solucionar el futur d’aquest país per la via de la construcció d’un estat propi. El que realment em va preocupar de la seva classificació és l’haver de destriar entre els companys de causa en funció de la seva adscripció i, encara em capté més, és quin sentit se li pot donar al fet de marcar diferències entre uns i altres.

En honor a la veritat he de dir que no era la intenció de l’orador marcar distàncies entre nosaltres. Vaig entendre que utilitzava la distinció entre cada mena d’independentistes que ell identificava com un recurs per apel•lar a la fortalesa de les nostres conviccions. Un fet que, involuntàriament, ens elevava als que l’estàvem escoltant i ens ficava al grup dels més purs d’esperit, dels autèntics. Això no és més problema fins que hi hagi qui s’ho pugui creure i ho pugui interpretar com una superioritat i, en conseqüència, vulgui convertir algun dia aquest estatus en una prerrogativa.

Hi ha un altra problema en aquest galimaties de les classificacions, és la desvirtuació del significat al que pot arribar el veritable sentit de ser independentista. Si fem classificacions, podem fer gradacions i si fem gradacions, al final, això pot quedar tant descolorit com descolorit pot ser, avui en dia, per exemple, dir-se catalanista. Una paraula que pot arribar a no dir res, que s’hi pot arribar a dir-se’n tothom i que no concreta res.

Amb tot això no vull dir que tots els independentistes siguem iguals o perseguim el mateix amb la construcció d’un estat propi. El postulat polític que inspira el nostre independentisme pot ser ben diferent en funció de quin sigui el nostre model de polítiques (conservadores o progressistes) a seguir.