En aquests moments de desconcert ideològic del socialisme català, de ben segur que els aniria molt bé llegir aquest passatge que Joan Sales va escriure, el 1956, a Incerta glòria:
“Corria el desembre de 1930, si no em falla la memòria, quan vam armar aquella memorable saragata, ¿te’n recordes? La Trini venia amb nosaltres; tu feia poc que la coneixies, ens vam enfilar per la teulada de la Universitat a hissar aquella bandera, la bandera republicana federal. ¡Quantes discussions havíem tingut abans de decidir quina bandera hissaríem! Els uns volien la negra, altres la roja, altres la roja i negra, altres la republicana (amb la particularitat que, en aquell temps, ningú no sabia quina era la bandera republicana); és curiós que la idea més simple, hissar la bandera catalana –que era la que tots coneixíem i que ens representava a tots-, no ens va passar ni un sol moment per la imaginació.
Posada la cosa a votació, va guanyar la federal. Nous problemes: ¿com era la bandera federal? Vam haver de preguntar-ho al pare de la Trini; i va ser la Trini que, guiant-se amb les explicacions del seu pare, la va engiponar amb teles diferents. Hi havia unes barreres vermelles, grogues i morades i després un triangle blau-marí on anaven encastades unes estrelles blanques; aquestes les vam fer de paper de barba retallat amb estisores i les vam enganxar amb pastetes. ¡Quina feinada ens va donar, aquella bandera endiastrada! Les estrelles van donar peu a noves discussions; ¿quantes n’hi havia d’haver? Una per cada Estat Federat, però ¿qui sabia quants Estats federats hi hauria? En el dubte, per curar-nos en salut n’hi vam plantificar força, quinze o setze; ¡que tothom estigués content! Després vingué el problema pràctic d’introduir-la (...) I finalment... ¡hissar-la! ¡Uf! (...) Tantes discussions, tanta feina, tants afanys, tant gatejar per la teulada de la Universitat, tot per aconseguir que els passants, que ho miraven des de la plaça, comentessin estranyats: ¿Què els agafa ara als estudiants? ¿Per què hissen la bandera nord-americana?
-¿Això deien els passants? ¡La primera notícia!
-Sempre bades, pobre Lluís. Doncs ¿quin comentari volies que fessin? ¿Què et penses que se’n treu, d’hissar banderes que no coneix ni la mare que les va parir?”
Certament, brandar segons quines propostes pot resultar incomprensible per la gent i ser interpretat com una facècia.
Entrades
