La llei de vegueries com una oportunitat

En l’acte que es va celebrar al Teatre Fortuny impulsat per la societat civil reusenca sota el lema “Tots som capital”, una de les intervencions que em va interessar especialment és la que va fer el president del Centre de Lectura. Més enllà de les reivindicacions concretes que hi feia, a les quals cadascú hi pot estar més o menys d’acord, del conjunt global del seu parlament se’n treu una conclusió: el Camp de Tarragona només es pot entendre per la suma de cada una de les seves realitats locals i no ens podem girar d’esquena els uns als altres. Estem cridats a entendre’ns. Partint d'aquesta reflexió, jo hi afegiria que hem aprofitar l'oportunitat que ens brinda la nova llei d’ordenació territorial per fer possible aquesta entesa.

Hem de deixar de veure la llei de vegueries com una agressió als interessos locals de cadascú i començar a posar el fil a l'agulla per dissenyar l’arquitectura funcional d’aquesta nova divisió administrativa. Hem de vetllar tots plegats per assegurar-nos que totes les poblacions del Camp es puguin beneficiar de la implantació de la vegueria, de que hi hagi igualtat d'oportunitats. Fem-ho de tal manera que cada població es pugui sentir que és vegueria i no la vegi com una institució administrativa aliena a la que hi està subjugada. Aconseguim garantir que la vegueria sigui una eina útil per la les administracions locals, amb una oferta de serveis propera al ciutadà i, que, a més, sigui àgil i eficaç.

La percepció de molts ciutadans al sentir parlar del tema no és la baralla estèril de campanar sobre el nom de la vegueria o la capitalitat, és pensar en la inutilitat de sobreposar una administració pública més a les que ja existeixen. Per tal de superar aquests recels inicials, treballem, doncs, durant el tràmit parlamentari de la llei, per assegurar-nos que les vegueries siguin una administració moderna i adaptada a les necessitats de l’administrat. I, sobretot, aprofitem la oportunitat que ens ofereix la llei de vegueries per baixar tots del nostre campanar i començar a pensar amb mentalitat de territori, de vegueria, perquè, tal com deia el Jordi Agràs en la seva intervenció, “sense el Camp no som res”.

Em consta que hi ha qui ja ho està fent.